A través del cos i la música del mateix Casals, la peça travessa diferents moments de la seva vida, posant el focus en un dels seus gestos més radicals: el silenci com a acte de coherència i posicionament davant la injustícia. Un silenci que no és absència, sinó una forma profunda de resistència.

Colomí planteja una mirada contemporània sobre el paper de l’art i de l’artista en la societat, reivindicant la necessitat d’un art compromès, capaç de qüestionar, emocionar i generar consciència. La peça convida el públic a reconnectar amb aquests valors i a preguntar-se quin és el seu lloc davant el món d’avui.